Serrat, Joan Manuel - Malson Per Entregues Lyrics






Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
I a l'esmorzar va comentar amb la dona
Haver somniat que l'empaitava un home
D'aspecte facinerós
Armat amb un 38
Caçant-lo a trets per tota la ciutat
Pels terrats i sota les clavegueres
Corre que corre i l'home aquell darrera
Implacable i decidit
Com un àngel de la mort

Esfereït i cec, va ensopegar
Però ans que el botxí rematés la faena
Ell tragué una arma i amb mitja dotzena
De trets va deixar-lo estès
Enmig d'un bassal de sang
I de darrera un arbre sortí en Pau
Un company de penúries d'oficina
Per ensorrar-li un ganivet de cuina
Al ferit en el clatell
Com qui descabella un brau

I l'endemà, assegut als peus del llit
Ell li va dir, plorós, amb mala cara
Que el maleït malson continuava
Amb ell al mig del carrer
Amb una pistola a la mà
Que encara fumejava pel canó
La gent cridava, plorava i corria
Ella volia moure els peus i no podia
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?

En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
De policies, cotxes i sirenes
Les mans emmanillades a l'esquena
A cops de puny i empentes
Se'ls van endur en un furgó
Després un racó fosc i un llum als ulls
I uns homes fent preguntes i amenaces
En relació a un mafiós mort a la plaça
Per dos fanàtics fidels
A diabòlics rituals

Va despertar-se xop i tremolant
La nit següent cap a dos quarts de quatre
'Demà sens falta anirem al psiquiatre...'
Ella va dir-se mentre ell
Li contava sanglotant
Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats
Els condemnava a divuit anys i un dia
Es pensava que mai més no tornaria
A mirar-se en els seus ulls
Ni a sucar pa en el seu plat

Per sort, en Pau, camí de la presó
Utilitzant la coneguda argúcia
Del tinc pipí i tinc la pixera fluixa
Va saltar en marxa del tren
I va fugir en la foscor
I ell es podria en un calabós fred
Amb un camell penjat que només reia
I un transvestit amb barbes que li deia
'Quan t'hi acostumis veuràs
Que no s'hi està malament.'

Quan van tornar del metge es va adormir
Profundament com un nadó al sofà
I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
Si no l'hagués despertat
La seva pobra muller
Cridant que en Pau havia telefonat
Que els de la pasma els segueixen les passes
Que no era un bon amagatall la casa
Que fondejat en el port
Esperava un vaixell grec

Caigué rodó i en recobrar-se tingué
La sensació que el terra es bellugava
Va obrir els ulls i es va topar amb una cara
Molt semblat a Charles Boyer
Somrient-li a un pam de nas
Oferint-li una tassa de cafè
I amb veu de vell llop de la mar li deia
'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
Arriverons à Marseille

C'est joli la liberté
N'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté'





Other Lyrics by Artist

Rand Lyrics

Last Posts

Serrat, Joan Manuel Malson Per Entregues Comments
  1. M.... V....

    I enjoy this song, I listened 30 years ago, and everyday I like more...

  2. R.... C....

    cuan no estigues et tirarem de meins, quedarà la teua obra i les teues paraules q no son qualsevol cosa!!!

  3. L.... D....

    MALSON PER ENTREGUES

    Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
    i a l'esmorzar va comentar amb la dona
    que havia somniat que l'empaitava un home
    d'aspecte facinerós
    armat amb un trenta-vuit
    caçant-lo a trets per tota la ciutat,
    pels terrats i sota les clavegueres,
    corre que corre i l'home aquell darrera,
    implacable i decidit
    com un àngel de la mort.

    I esfereït i cec va ensopegar,
    però ans que el botxí rematés la faena
    ell tragué una arma i amb mitja dotzena
    de trets va deixar-lo estès
    enmig d'un bassal de sang.
    I de darrere un arbre sortí en Pau,
    un company de penúries d'oficina,
    per ensorrar-li un ganivet de cuina
    al ferit en el clatell,
    com qui descabella un brau.

    I l'endemà, asseguts als peus del llit,
    ell li va dir, plorós, amb mala cara,
    que el maleït malson continuava
    amb ell al mig del carrer
    amb una pistola a la mà
    que encara fumejava pel canó.
    La gent plorava, cridava i corria.
    Ell volia moure els peus i no podia.
    Què és el que estava passant?
    Qui collons era aquell mort?

    I en Pau tampoc pogué fugir. Voltats
    de policies, cotxes i sirenes,
    les mans emmanillades a l'esquena,
    a cops de puny i empentes
    se'ls van endur en un furgó.
    Després un raçó fosc i un llum als ulls
    i uns homes fent preguntes i amenaces
    en relació a un mafiós mort a la plaça
    per dos fanàtics fidels
    a diabòlics rituals.

    Va despertar-se xop i tremolant
    la nit següent, cap a dos quarts de quatre.
    «Demà sens falta anirem al psiquiatre...»,
    ella va dir-se mentre ell
    li contava sanglotant
    que el jutge, sense haver-se'ls escoltat,
    els condemnava a divuit anys i un dia.
    Es pensava que mai més no tornaria
    a mirar-se en els seus ulls
    ni a sucar pa en el seu plat.

    Per sort en Pau, camí de la presó,
    utilitzant la coneguda argúcia
    del "tinc pipí i tinc la pixera fluixa",
    va saltar en marxa del tren
    i va fugir en la foscor,
    i ell es podria en un calabós fred
    amb un camell penjat que només reia
    i un transvestit amb barbes que li deia:
    «Quan t'hi acostumis veuràs
    que no s'hi està malament.»

    Quan van tornar del metge es va adormir
    profundament com un nadó al sofà
    i hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
    si no l'hagués despertat
    la seva pobra muller
    cridant que en Pau havia telefonat
    que els de la "pasma" els seguien les passes,
    que no era un bon amagatall la casa,
    que fondejat en el port
    esperava un vaixell grec.

    Caigué rodó i en recobrar-se tingué
    la sensació que el terra es bellugava,
    va obrir els ulls i es va topar amb una cara
    molt semblat a Charles Boyer
    somrient-li a un pam del nas,
    oferint-li una tassa de cafè
    i amb veu de vell llop de la mar li deia:
    «Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
    Dans une demie-heure nous
    arriverons à Marseille.
    C'est joli la liberté,
    n'est-ce pas, monsieur?
    C'est joli la liberté.
    C'est joli la liberté,
    n'est-ce pas, monsieur?
    C'est joli la liberté.» (*)

    *«Han dormit bé, senyora, senyor?
    En una mitja hora
    arribarem a Marseille.
    Es bonica la llibertat,
    no és així, senyor?
    Es bonica la llibertat.
    Es bonica la llibertat,
    no és així, senyor?
    Es bonica la llibertat.»

    PESADILLA POR ENTREGAS

    Aquel lunes se levantó inquieto
    y durante el desayuno comentó con la mujer
    que había soñado que le perseguía un hombre
    de aspecto facineroso
    armado con un treinta y ocho
    cazándolo a tiros por toda la ciudad,
    por los terrados y bajo las alcantarillas,
    corre que corre y el hombre aquel detrás,
    implacable y decidido
    como un ángel de la muerte.

    Y aterrorizado y ciego, tropezó,
    pero antes de que el verdugo rematase la faena
    él sacó un arma y con media docena
    de tiros lo dejó tendido
    en medio de un charco de sangre.
    Y de detrás de un árbol salió Pau,
    un compañero de penurias de oficina,
    para hundirle un cuchillo de cocina
    al herido en el cogote,
    como quien descabella un toro.

    Y al día siguiente, sentados a los pies de la cama,
    él le dijo, lloroso, con mala cara,
    que la maldita pesadilla continuaba
    con él en medio de la calle
    con una pistola en la mano
    que aún humeaba por el cañón.
    La gente lloraba, gritaba y corría.
    Él quería mover los pies pero no podía.
    ¿Qué es lo que estaba pasando?
    ¿Quién cojones era aquel muerto?

    Y Pau tampoco pudo huir. Rodeados
    de policías, coches y sirenas,
    las manos esposadas a la espalda,
    a puñetazos y empujones 
    se los llevaron en un furgón.
    Después un rincón oscuro y una luz en los ojos
    y unos hombres haciendo preguntas y amenazas
    en relación a un mafioso muerto en la plaza
    por dos fanáticos fieles
    a diabólicos rituales.

    JUL 15, 2014

  4. M.... G....

    maravillosa que arton de reir ,,,hasta lloro de la risa ,,,no imaginava que serrat pudiera hacer una cancion tan divertida .....

    y eso que soy de su epoca ...gracias jaumaconsavol

  5. A.... V....

    ¡Qué buena versión! Lo que extrañé fue a los hijos de Bardagí cantando "continuará".

  6. 2.... ....

    gracias por el video y también por la traducción a pesar que tengo ancestros
    de Catalunya no entiendo bien todo el
    singnificado de las letras...
    un abrazo para ti.

  7. j.... ....

    (6)
    *«Han dormido bien, señora, señor?
    En una media hora
    llegaremos a Marseille.
    Es bonita la libertad,
    ¿no és así, señor?
    Es bonita la libertad.
    Es bonita la libertad,
    ¿no és así, señor?
    Es bonita la libertad.»

  8. j.... ....

    (5)
    «Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
    Dans une demie-heure nous
    arriverons à Marseille.
    C'est joli la liberté,
    n'est-ce pas, monsieur?
    C'est joli la liberté.
    C'est joli la liberté,
    n'est-ce pas, monsieur?
    C'est joli la liberté.» (*)

  9. j.... ....

    (4)
    Cayó redondo y al recobrarse tuvo
    la sensación de que el suelo se movía,
    abrió los ojos y se topó con una cara
    muy parecida a Charles Boyer
    sonriéndole a un palmo de la nariz,
    ofreciéndole una taza de café
    y con voz de viejo lobo de la mar le decía:

  10. j.... ....

    (3)
    Cuando volvió del médico se quedó dormido
    profundamente como un bebé en el sofá
    y hubiese podido seguir sobando hasta el día siguiente
    si no le hubiese despertado
    su pobre mujer
    gritando que Pau había telefoneado,
    que los de la "pasma" les seguían los pasos,
    que no era un buen escondite la casa,
    que fondeado en el puerto
    esperaba un barco griego.

  11. j.... ....

    (2)
    Por suerte Pau, camino de la cárcel,
    utilizando la conocida argucia
    del "tengo pipí y tengo la meera floja",
    saltó en marcha del tren
    y huyó en la oscuridad.
    Y él se pudría en un calabozo frío
    con un camello colgado que sólo reía
    y un travestido con barbas que le decía:
    «Cuando te acostumbres verás
    que no se está mal.»

  12. j.... ....

    (1)
    Se despertó empapado y temblando
    la noche siguiente, hacia las tres y media,
    «Mañana sin falta iremos al psiquiatra...»,
    ella se dijo mientras él
    le contaba sollozante
    que el juez, sin haberles escuchado,
    los condenaba a dieciocho años y un día.
    Pensaba que jamás volvería
    a mirarse en sus ojos
    ni a mojar pan en su plato.