Serrat, Joan Manuel - Malson Per Entregues Lyrics
Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
I a l'esmorzar va comentar amb la dona
Haver somniat que l'empaitava un home
D'aspecte facinerós
Armat amb un 38
Pels terrats i sota les clavegueres
Corre que corre i l'home aquell darrera
Implacable i decidit
Com un àngel de la mort
Esfereït i cec, va ensopegar
Però ans que el botxí rematés la faena
Ell tragué una arma i amb mitja dotzena
De trets va deixar-lo estès
Enmig d'un bassal de sang
Un company de penúries d'oficina
Per ensorrar-li un ganivet de cuina
Al ferit en el clatell
Com qui descabella un brau
I l'endemà, assegut als peus del llit
Ell li va dir, plorós, amb mala cara
Que el maleït malson continuava
Amb ell al mig del carrer
Amb una pistola a la mà
Que encara fumejava pel canó
La gent cridava, plorava i corria
Ella volia moure els peus i no podia
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
De policies, cotxes i sirenes
Les mans emmanillades a l'esquena
A cops de puny i empentes
Se'ls van endur en un furgó
Després un racó fosc i un llum als ulls
I uns homes fent preguntes i amenaces
En relació a un mafiós mort a la plaça
Per dos fanàtics fidels
A diabòlics rituals
Va despertar-se xop i tremolant
La nit següent cap a dos quarts de quatre
'Demà sens falta anirem al psiquiatre...'
Ella va dir-se mentre ell
Li contava sanglotant
Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats
Els condemnava a divuit anys i un dia
Es pensava que mai més no tornaria
A mirar-se en els seus ulls
Ni a sucar pa en el seu plat
Per sort, en Pau, camí de la presó
Utilitzant la coneguda argúcia
Del tinc pipí i tinc la pixera fluixa
Va saltar en marxa del tren
I va fugir en la foscor
I ell es podria en un calabós fred
Amb un camell penjat que només reia
I un transvestit amb barbes que li deia
'Quan t'hi acostumis veuràs
Que no s'hi està malament.'
Quan van tornar del metge es va adormir
Profundament com un nadó al sofà
I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
Si no l'hagués despertat
La seva pobra muller
Cridant que en Pau havia telefonat
Que els de la pasma els segueixen les passes
Que no era un bon amagatall la casa
Que fondejat en el port
Esperava un vaixell grec
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
La sensació que el terra es bellugava
Va obrir els ulls i es va topar amb una cara
Molt semblat a Charles Boyer
Somrient-li a un pam de nas
Oferint-li una tassa de cafè
I amb veu de vell llop de la mar li deia
'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
Arriverons à Marseille
C'est joli la liberté
N'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté'
Other Lyrics by Artist
- Serrat, Joan Manuel - Los Macarras De La Moral
- Serrat, Joan Manuel - Juan Y José
- Serrat, Joan Manuel - Toca Madera
- Serrat, Joan Manuel - Y El Amor
- Serrat, Joan Manuel - Malson Per Entregues
- Serrat, Joan Manuel - Per Construir Un Bell Somni
- Serrat, Joan Manuel - En Paus
- Serrat, Joan Manuel - Salam Rashid
- Serrat, Joan Manuel - Si No Fos Per Tu
- Serrat, Joan Manuel - La Rosa De L'adéu
- Serrat, Joan Manuel - Kubala
- Serrat, Joan Manuel - La Lluna
- Serrat, Joan Manuel - Barcelona I Jo
- Serrat, Joan Manuel - No Me Importa
- Serrat, Joan Manuel - Especialmente En Abril
- Serrat, Joan Manuel - Lecciones De Urbanidad
- Serrat, Joan Manuel - Detrás, Está La Gente
- Serrat, Joan Manuel - Receta Para Un Filtro De Amor Infalible
Rand Lyrics
Last Posts
Beyonce Shakes the Internet with Surprise Super Bowl Tease and New Music Release
Beyoncé once again set the digital world abuzz with her latest musical surprise. In an unforgettable move during the Super Bowl, a Verizon commercial served...
Watch Usher’s Full Super Bowl 2024 Halftime Performance Usher, Alicia Keys, Jermaine Dupri, Ludacris,
At the 2024 Super Bowl, Usher redefined the halftime show with a dazzling, career-highlight performance that will be remembered for years to come. Taking the...
Usher Unveils ‘Coming Home’: A Journey Through Sound and Soul in His Latest Album
Spanning three decades in the music industry, Usher has consistently mesmerized fans with his soulful tunes and magnetic performances. However, his most recent project, Coming...
Serrat, Joan Manuel Malson Per Entregues Comments
I enjoy this song, I listened 30 years ago, and everyday I like more...
cuan no estigues et tirarem de meins, quedarà la teua obra i les teues paraules q no son qualsevol cosa!!!
MALSON PER ENTREGUES
Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
i a l'esmorzar va comentar amb la dona
que havia somniat que l'empaitava un home
d'aspecte facinerós
armat amb un trenta-vuit
caçant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i l'home aquell darrera,
implacable i decidit
com un àngel de la mort.
I esfereït i cec va ensopegar,
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo estès
enmig d'un bassal de sang.
I de darrere un arbre sortí en Pau,
un company de penúries d'oficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell,
com qui descabella un brau.
I l'endemà, asseguts als peus del llit,
ell li va dir, plorós, amb mala cara,
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó.
La gent plorava, cridava i corria.
Ell volia moure els peus i no podia.
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
I en Pau tampoc pogué fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a l'esquena,
a cops de puny i empentes
se'ls van endur en un furgó.
Després un raçó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
en relació a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals.
Va despertar-se xop i tremolant
la nit següent, cap a dos quarts de quatre.
«Demà sens falta anirem al psiquiatre...»,
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-se'ls escoltat,
els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai més no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat.
Per sort en Pau, camí de la presó,
utilitzant la coneguda argúcia
del "tinc pipí i tinc la pixera fluixa",
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor,
i ell es podria en un calabós fred
amb un camell penjat que només reia
i un transvestit amb barbes que li deia:
«Quan t'hi acostumis veuràs
que no s'hi està malament.»
Quan van tornar del metge es va adormir
profundament com un nadó al sofà
i hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
si no l'hagués despertat
la seva pobra muller
cridant que en Pau havia telefonat
que els de la "pasma" els seguien les passes,
que no era un bon amagatall la casa,
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec.
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
la sensació que el terra es bellugava,
va obrir els ulls i es va topar amb una cara
molt semblat a Charles Boyer
somrient-li a un pam del nas,
oferint-li una tassa de cafè
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
«Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
arriverons à Marseille.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté.» (*)
*«Han dormit bé, senyora, senyor?
En una mitja hora
arribarem a Marseille.
Es bonica la llibertat,
no és així, senyor?
Es bonica la llibertat.
Es bonica la llibertat,
no és així, senyor?
Es bonica la llibertat.»
PESADILLA POR ENTREGAS
Aquel lunes se levantó inquieto
y durante el desayuno comentó con la mujer
que había soñado que le perseguía un hombre
de aspecto facineroso
armado con un treinta y ocho
cazándolo a tiros por toda la ciudad,
por los terrados y bajo las alcantarillas,
corre que corre y el hombre aquel detrás,
implacable y decidido
como un ángel de la muerte.
Y aterrorizado y ciego, tropezó,
pero antes de que el verdugo rematase la faena
él sacó un arma y con media docena
de tiros lo dejó tendido
en medio de un charco de sangre.
Y de detrás de un árbol salió Pau,
un compañero de penurias de oficina,
para hundirle un cuchillo de cocina
al herido en el cogote,
como quien descabella un toro.
Y al día siguiente, sentados a los pies de la cama,
él le dijo, lloroso, con mala cara,
que la maldita pesadilla continuaba
con él en medio de la calle
con una pistola en la mano
que aún humeaba por el cañón.
La gente lloraba, gritaba y corría.
Él quería mover los pies pero no podía.
¿Qué es lo que estaba pasando?
¿Quién cojones era aquel muerto?
Y Pau tampoco pudo huir. Rodeados
de policías, coches y sirenas,
las manos esposadas a la espalda,
a puñetazos y empujones
se los llevaron en un furgón.
Después un rincón oscuro y una luz en los ojos
y unos hombres haciendo preguntas y amenazas
en relación a un mafioso muerto en la plaza
por dos fanáticos fieles
a diabólicos rituales.
JUL 15, 2014
maravillosa que arton de reir ,,,hasta lloro de la risa ,,,no imaginava que serrat pudiera hacer una cancion tan divertida .....
y eso que soy de su epoca ...gracias jaumaconsavol
¡Qué buena versión! Lo que extrañé fue a los hijos de Bardagí cantando "continuará".
gracias por el video y también por la traducción a pesar que tengo ancestros
de Catalunya no entiendo bien todo el
singnificado de las letras...
un abrazo para ti.
(6)
*«Han dormido bien, señora, señor?
En una media hora
llegaremos a Marseille.
Es bonita la libertad,
¿no és así, señor?
Es bonita la libertad.
Es bonita la libertad,
¿no és así, señor?
Es bonita la libertad.»
(5)
«Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
arriverons à Marseille.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté.
C'est joli la liberté,
n'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté.» (*)
(4)
Cayó redondo y al recobrarse tuvo
la sensación de que el suelo se movía,
abrió los ojos y se topó con una cara
muy parecida a Charles Boyer
sonriéndole a un palmo de la nariz,
ofreciéndole una taza de café
y con voz de viejo lobo de la mar le decía:
(3)
Cuando volvió del médico se quedó dormido
profundamente como un bebé en el sofá
y hubiese podido seguir sobando hasta el día siguiente
si no le hubiese despertado
su pobre mujer
gritando que Pau había telefoneado,
que los de la "pasma" les seguían los pasos,
que no era un buen escondite la casa,
que fondeado en el puerto
esperaba un barco griego.
(2)
Por suerte Pau, camino de la cárcel,
utilizando la conocida argucia
del "tengo pipí y tengo la meera floja",
saltó en marcha del tren
y huyó en la oscuridad.
Y él se pudría en un calabozo frío
con un camello colgado que sólo reía
y un travestido con barbas que le decía:
«Cuando te acostumbres verás
que no se está mal.»
(1)
Se despertó empapado y temblando
la noche siguiente, hacia las tres y media,
«Mañana sin falta iremos al psiquiatra...»,
ella se dijo mientras él
le contaba sollozante
que el juez, sin haberles escuchado,
los condenaba a dieciocho años y un día.
Pensaba que jamás volvería
a mirarse en sus ojos
ni a mojar pan en su plato.